domingo, 1 de mayo de 2016

CALAIXERA


Calaixera: Moble ample d'alçària mitjana i tot ell amb calaixos, que es fa servir generalment per guardar-hi roba.

Avui en dia per nosaltres una calaixera és un moble generalment vell ,procedent de casa d'alguna àvia amb tres o quatre calaixos, amb  funcionalitat difícil de definir, i  que sovint no sabem on posar-lo. 

Jo de vegades penso que  els metges de capçalera som  "metges de calaixera",perquè tenim massa calaixos,que massa gent vol omplir-los ,  que massa gent decideix sobre  la nostra funció i ubicació, però ningú ens posa al lloc preferent de casa seva.

No vull dir amb això que calgui redefinir la especialitat de Medicina Familiar i Comunitària , però potser si que cal dir que la nostra es una especialitat  mèdica com qualsevol altre i que  hauriem  de desterrar dues accions:
1.- limitar les   tasques administratives, (papeleo,,fe de vida,informes de tos tipus , papers,paperets i paperots).  

2.- negar-nos a que l'administració decideixi si treballem be o malament ,només per una serie d'indicadors que controlen a través de la pantalla d'un ordinador.

Em fa pena que molts metges , amb els qui podria compartir moltes inquietuds, es capfiquen per aconseguir uns "objectius" registrant ,registrant i registrant dades ,dades i dades .

S'obliden que el temps que ocupen registrant , podrien observar, evaluar,  i explorar al pacient que tenen al davant. 

No m'imagino a cap metge  de l'hospital amb tal carrega de tasques administratives , ni imagino que a un cirurgia se li questioni la qualitat de la seva feina per la quantitat del que ha registrat als ordinadors.

Pero els meges de capçalera acceptem i baixem el cap. Per que???.  


Angels Puigdollers Rovellat.
Un metge de calaixera




sábado, 30 de abril de 2016

UN METGE TRIST ÉS UN TRIST METGE



El meu pare, el Prof. Dr. Josep Ma. Puigdollers, deia que un metge trist és un trist metge, no sé si la frase era de collita propia , però és veritablement encertada.

En la mateixa línea, un metge nord-americà afirma que un somriure és tan essencial en el tractament dels nostres malalts i sol donar tan bons resultats com el millor dels antibiòtics.

No es dificil trobar a les consultes mèdiques d'assistència primària grans professionals, que fan diagnòstics acurats, utilitzen amb saviesa els avenços tecnològics i prescriuen amb certera rigurositat, però.......sovint no aconsegueixen convèncer al pacient per manca d'asertivitat,per nul.la  empatia i per absència d'un somriure amable en el moment que el pacient ho pot necessitar.

La medicina pública viu uns moments difícils, en els que el metge de familia no està  ben considerat, ni ben remunerat i treballa sotmès a una pressió social-assistencial important que ens dibuixa la figura d'un metge  decebut i trist.

Davant de la situació poc afalagadora, cal lluitar contra la desconsideració cap a la classe mèdica i reivindicar la importància  i el prestigi del metge de família.

 Això cal fer-ho, però no oblidem que els nosttres pacients no tenen cap responsabilitat en la mala gestió i que ells es mereixen que nosaltres fem cada dia les coses millor  i si pot ser amb un ample somriure, doncs no hi ha res més contagiós en el món que un somriure .  provi-ho.  




Resultado de imagen de dibujo cara médico triste