El meu pare, el Prof. Dr. Josep Ma. Puigdollers, deia que un metge trist és un trist metge, no sé si la frase era de collita propia , però és veritablement encertada.
En la mateixa línea, un metge nord-americà afirma que un somriure és tan essencial en el tractament dels nostres malalts i sol donar tan bons resultats com el millor dels antibiòtics.
No es dificil trobar a les consultes mèdiques d'assistència primària grans professionals, que fan diagnòstics acurats, utilitzen amb saviesa els avenços tecnològics i prescriuen amb certera rigurositat, però.......sovint no aconsegueixen convèncer al pacient per manca d'asertivitat,per nul.la empatia i per absència d'un somriure amable en el moment que el pacient ho pot necessitar.
La medicina pública viu uns moments difícils, en els que el metge de familia no està ben considerat, ni ben remunerat i treballa sotmès a una pressió social-assistencial important que ens dibuixa la figura d'un metge decebut i trist.
Davant de la situació poc afalagadora, cal lluitar contra la desconsideració cap a la classe mèdica i reivindicar la importància i el prestigi del metge de família.
Això cal fer-ho, però no oblidem que els nosttres pacients no tenen cap responsabilitat en la mala gestió i que ells es mereixen que nosaltres fem cada dia les coses millor i si pot ser amb un ample somriure, doncs no hi ha res més contagiós en el món que un somriure . provi-ho.
